"L'Alfred i l'Elisabet són dos joves primitius que no saben parlar. Per comunicar-se tenen els saccionaris, uns sacs plens dels objectes que els calen per dir coses. Un dia, durant una tempesta torrencial, les aigües els arrosseguen torrent avall. L'Arca de Babel els salva la vida i els permet navegar per set mars diferents.
En aquesta llarga travessia viuran un munt d'aventures alfabexcitants durant les quals aprendran a expressar el que senten mitjançant les paraules. Finalment es podran dir, amb els ulls espurnejants, una cosa molt especial que fins aleshores no havien estat capaços de dir-se."
L'Arca de Babel, com el títol ja insinua, és un cant a les lletres de l'alfabet, a les paraules, a la comunicació, a l'expressivitat, a l'enginy, al llenguatge i a les llengües totes, vinguin d'on vinguin i les parli qui les parli. I qui millor que en Màrius Serra per recordar-nos que les paraules són, sobretot, vida, expressió i joc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada