dimecres, 25 de febrer del 2015

"Com aprenen a llegir els nens a Suècia?" a "Núvol" per Clàudia Rius. Kalmar.

Com aprenen a llegir els nens a Suècia?

Hi ha moltes maneres d’iniciar els nens en la lectura. L’escola és un lloc idoni per fer-ho, però no sempre és fàcil estimular-los i seduir-los. Clàudia Rius ha tingut l’oportunitat de visitar una escola sueca durant uns dies i ha observat com s’ensenya a llegir en un país on la lectura és un premi, mai un càstig.
nens suecs

Són les vuit del matí i els nens comencen a arribar a l’escola. Juguen a pilota, esperen a la porta, tiren boles de neu. Porten roba d’esquiar, perquè estem a Suècia i en dies freds com avui s’ha d’anar ben equipat. En entrar als passadissos, els petits es treuen botes, jaquetes, gorros, bufandes i mil capes de roba, i ho deixen tot a l’entrada. La professora toca una campaneta, que ressona en una petita escola de Kalmar, un poble del sud-est del país escandinau. És hora de fer classe, en mitjons. Un cop a dins no s’asseuen directament; esperen drets davant de la cadira que la mestra els digui “bon dia, podeu seure”. God morgon, repliquen; comença l’assignatura.
L’assignatura. A l’aula hi ha al voltant de vint alumnes, que sovint es divideixen en dues sales per acabar sent deu i deu estudiants. Compten amb dues professores, clar. Durant tot el matí, els nens i les nenes combinen les classes amb el temps lliure. Tenen 8 anys, l’educació obligatòria comença als 7 i la majoria d’ells han assistit a l’escola des dels 6, a un curs que els introdueix al món de l’aprenentatge. Avui fan 5 assignatures i tenen 4 temps lliures de mitja hora entre classe i classe. A l’hora de dinar, les 10:45, disposen de més temps. El menjar, igual que el material i que l’escola en general, és gratuït.
El material. A classe, cada nen té un calaix amb els seus llibres i l’estoig. Poden agafar bolígrafs, retoladors, regles, gomes i llapis dels pots que troben sobre el moble. Tenen molts contes que poden llegir amb el permís de la professora. El mètode a l’hora de fer exercicis, en aquesta escola, és el següent: expliquen el tema tants cops com faci falta fins que tothom l’entén; expliquen els exercicis tants cops com faci falta fins que tothom els entén; i finalment els deixen que facin els problemes mentre la professora va passant nen per nen per ajudar-los mentre fan la feina. No hi ha pressa, la classe s’adapta a les necessitats dels petits. Si no entenen una cosa i, per tant, l’assignatura ha de basar-se només en explicar-la, no passa res. No s’ha de córrer per portar al dia els llibres de text.
Els llibres de text. Idea bàsica: són un suport. Res més. No és obligatori acabar-los, ni tan sols fer-los servir. Repeteixo: ni tan sols fer-los servir. Penso en Catalunya, i recordo la majoria dels meus professors atabalats perquè no acabaven el temari del llibre i no n’aprofitaven totes les parts. Recordo haver de fer moltíssims exercicis a casa perquè no havíem tingut temps de fer-los a classe. A Suècia, el ritme de l’assignatura varia segons el seu funcionament. El professor no sent pressió: ell decideix. Té planejada cada classe, però pot saltar-se el pla. Potser els llibres educatius tenen un paper més important a Catalunya perquè nosaltres els paguem, i molt. Els hem d’amortitzar, i ells, no. Qui sap si és un dels motius pels quals aquests petits suecs aprenen en un ambient de calma.
Escola sueca
La calma. Un cop la professora ha manat els exercicis i els alumnes han començat a treballar-hi, la classe se submergeix en un silenci absolut. Quan un alumne acaba, ho diu a la mestra, que revisa la feina feta. Si no està bé, li tornarà a explicar. Si està bé, no li posarà més feina. Cadascú va al seu ritme però tota la classe avança alhora. Ningú no tirarà endavant amb més temari fins que tothom hagi acabat amb els exercicis demanats. Ni que això suposi que l’alumne més ràpid s’estigui quasi tota la classe sense practicar res de l’assignatura. I què faràn aquests nens o nenes mentre esperen que l’últim acabi? Amb què es pot aconseguir que els alumnes estiguin callats, quiets, i que no avancin temari però que aprenguin? Sorpresa: llegint.
La lectura. Al costat de cada classe d’aquesta petita escola hi ha una sala amb un sofà i taules. Les personetes que ja han acabat la feina poden anar allà a llegir o bé quedar-se a fer-ho a l’aula. Els petits poden escollir qualsevol dels contes de l’escola, o algun llibre que hagin portat de casa. Un cop feta la feina que demanava la professora, ni tan sols pregunten què han de fer: escullen un llibre de lectura. No repliquen, no demanen poder anar a jugar. Ja tindran temps. Saben que ara poden llegir i ho fan. Si finalment tothom acaba els exercicis però encara no és hora de sortir al pati, la professora no buscarà encabir més temari allà on no hi cap. O bé deixarà que els alumnes segueixin llegint, o bé els farà seure a tots i serà ella qui els explicarà un conte amb veu alta.
I és així com l’assignatura, el material, els llibres de text, la calma i la lectura passaran a un segon pla, i el nen que desitja sortir a jugar amb la neu quedarà amb la boca oberta mentre la veu fluixa de la professora li explica que dins de quatre pàgines algú hi ha creat un nou món, i que no és cap obligació entrar-hi, però quina bona estona que passarà si ho fa.

dissabte, 21 de febrer del 2015

"The Capsuled" o com "Neix la primera xarxa social dedicada exclusivament al món de l'educació" a "Nació Digital"

Neix la primera xarxa social dedicada exclusivament al món de l'educació

The Capsuled vol omplir el buit del sector i connectar famílies, escoles i docents en un mateix espai

 | Actualitzat el 14/02/2015 a les 09:37h
Una empresa catalana dedicada a la renovació pedagògica, tekman Books, ha obert aquesta setmana The Capsuled, la primera xarxa social dedicada exclusivament al món de l'educació a nivell estatal. En l'espai web, famílies, docents i escoles podran expressar les seves inquietuds, donar a conèixer nous projectes i compartir experiències relacionades amb l'ensenyament i la criança dels infants. El projecte neix per omplir un buit que, segons els responsables del projecte, no pot suplir les xarxes més generalistes com Twitter i Facebook. Enric del Pozo, director del projecte, reconeix que s'ha impulsat per ''il·lusió'' i confia que suscitarà prou interès perquè siguin els usuaris els que generin contingut.

Amb un disseny innovador, allunyat de la imatge més tradicional dels fòrums, The Capsuled vol captar l'interès de famílies, docents, escoles i professionals del sector que vulguin trobar un espai per compartir experiències relacionades amb el món de l'educació. És doncs, la primera xarxa social íntegrament dedicada a l'educació a nivell estatal i sorgeix com una branca de l'editorial d'innovació pedagògica tekman Books, que ha apostat per aquest nou portal per omplir ''un buit'' detectat entre aquests col·lectius.

Per Enric del Pozo, director del projecte, des de l'àmbit que abraça l'editorial s'havia copsat aquesta ''necessitat'' i per això han volgut oferir-ho, més enllà d'una finalitat econòmica. Considera que les xarxes socials com Facebook o Twitter són molt generalistes i que cal crear xarxes especialitzades necessàries ''al món que vivim''. Del Pozo ha explicat que no volen que la xarxa sigui un ''repositor de links'' sinó que la xarxa s'alimenti amb contingut propi que generin els usuaris. Per això, s'anima a pares, mares i professionals expressin les seves inquietuds.

Del Pozo reconeix l'origen ''humil'' de la xarxa i per això no s'han generat una expectativa d'usuaris ni molt menys, fixat un sostre. Confia però, que la iniciativa agradarà als destinataris i que trobaran el ''recolzament'' dels usuaris sobretot al principi, per podar dotar de contingut la xarxa. A The Capsuled, que ha entrat en funcionament aquesta mateixa setmana, els usuaris podran publicar continguts que s'organitzaran en diferents colors en funció dels destinataris, podran seguir altres usuaris i fer comentaris als fils que es desitgi.

dijous, 19 de febrer del 2015

"Es busca filòleg" a "Núvol" per Bernat Puigtobella

Es busca filòleg



Fa unes setmanes el Diari de Girona es feia ressò d’un estudi de la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat que recull una estadística dels professors funcionaris que en aquest moment imparteixen classes de català, anglès o francès i la seva data previsible de jubilació. D’aquestes dades es desprèn una conclusió preocupant: en els propers 10 anys poden quedar sense cobrir 520 places de professor de Llengua Catalana i Literatura a Batxillerat en l’àmbit català.
Necessitem Pompeus, i els volem vius
Necessitem Pompeus, i els volem vius

“A més a més, aquesta informació de la Conselleria d’Ensenyament també assenyala el nombre de llicenciats que no són funcionaris i estan apuntats a les llistes d’espera o bé estan treballant com a interins en els quatre idiomes esmentats a Batxillerat”, apunta Daniel Bonaventura al Diari de Girona. “La resta de la gent que es jubilarà els propers deu anys menys el nombre de persones que no són funcionaris però busquen feina o ja són interins, dóna com a resultat que faltaran 520 persones per omplir les necessitats de professorat de català de la propera dècada”.
Aquesta previsió no es complirà, en canvi, en el cas de la docència de les altres llengües que s’imparteixen a la secundària (castellà, anglès o francès). El professor i lingüista Josep Maria Nadal, exrector de la UdG és contundent: “Català és l’única titulació de les filologies on els propers deu anys faltarà gent. Per tant, matricular-se de Filologia Catalana és una garantia de trobar feina en els propers anys”.
La retirada de docents per jubilació no va prou acompanyada de noves matriculacions a les facultats de filologia. Falten, doncs, vocacions? “No és una qüestió de vocacions, o de disminució de les vocacions”, diu Josep M. Domingo, professor de Filologia Catalana de la UB. “Hi ha estudiants ben vocacionals, de la filologia catalana i del professorat, com n’hi ha hagut sempre. És qüestió que allò que abans havia de ser resolt amb una específica titulació acadèmica (el títol universitari en filologia catalana) ara pot ser resolt d’altres maneres: són efectes del discurs públic dels beneficis de la generalització enfront de l’especialització, de la permanent disponibilitat al canvi laboral, etc. Totes aquestes gangues ultraliberals del passa que t’he vist i l’aguanta que vaig a cobrar”.
teresa iribarren
Teresa Iribarren
Teresa Iribarren, professora i directora del Màster d’Edició digital de la UOC, troba xocant que en el moment d’inflamació nacional que vivim, hi hagi tan pocs alumnes que vulguin aprendre català, ser professionals de la llengua, però considera que “la literatura catalana ha estat pràcticament escombrada de l’ensenyament secundari, i això fa que pocs sentin la crida a estudiar Carner i Rodoreda a la universitat… a més, fa anys que no es convoquen oposicions per a places de professorat a l’institut”. Això fa que el cos d’interins hagi anat creixent i, no cal dir, encara més el conjunt de llicenciats apuntats a llistes per fer substitucions.

 Com garantir un relleu de qualitat?

Nadal adverteix que pot arribar un moment que calguin professors de català però no hi hagi gent prou preparada i s’hagi de contractar igualment gent que potser no doni la talla per cobrir les places vacants. Segons Josep M. Domingo, l'”ecologia” dels estudis de llengua i literatura catalanes és ara una altra. “No és exacte que les places d’especialistes en llengua i literatura catalanes jubilats no tinguin un relleu clar: la realitat ens mostra que l’hi tenen: són clarament substituïts per professors que no en són especialistes”.
Jaume Aulet, professor de Filologia Catalana a la UAB i del Màster de Formació de Professorat de Secundària ofereix una visió més temperada: “El relleu està assegurat, no crec que sigui el problema. El problema, en tot cas, és el perfil del professorat, que no serà el d’aquella generació que ara plega. Per als nous quadres de professors l’ensenyament és una sortida professional, més que una vocació (en molts casos, no en tots). És prou evident en el màster de formació de professorat de secundària. Hi dono classes i això sí que ho conec de primera mà. També em sembla molt discutible el tipus de formació que aquests futurs professors reben en el màster”.
Roger Canadell, professor dels Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, considera que “l’obligatorietat de cursar el Màster en formació de professorat d’educació secundària obligatòria, formació professional i ensenyament d’idiomes per a poder esdevenir docent ha comportat un major control de les persones que assolien les competències adequades per a fer de professors/es, entre d’altres, en els instituts, però reclama al Consell Interuniversitari que obri a totes les universitats la possibilitat d’oferir aquesta formació de postgrau, que actualment només es pot cursar a la UB i a la UAB.

El diagnòstic del problema

Roger Canadell
Roger Canadell
Segons Canadell, des dels departaments i estudis de llengua i literatura es treballa molt la matrícula als màsters i postgraus, però el veritable problema és la davallada d’accessos a les titulacions de grau. “Diguem que mirem massa cap amunt i ens hem oblidat durant massa temps dels que vénen de sota, si se’m permet usar aquests termes. Durant massa temps les universitats, perquè no en tenien la necessitat, han oblidat els seus graduats un cop es titulaven i no s’han apropat a treballar conjuntament amb els docents de secundària, per fer recerca junts, per treballar plegats, per garantir les continuïtats necessàries, per formar-se amb noves estratègies i noves eines, com les digitals…”. Iribarren apunta amb humor que s’han amanit els graus “a la bolonyesa, sense tenir prou en compte les noves necessitats dels nadius digitals i de l’entorn laboral on hauran de col·locar-se els joves. Ens hem limitat a què aprenguin a fer powerpoints per presentar un treballet sobre Foix. Si realment treballéssim més les competències digitals, i sobretot de creació de continguts amb cara i ulls (amb solidesa argumentativa, polidesa lingüística, etc.), segurament els alumnes se sentirien més ben armats per sortir a la batalla d’un món laboral que necessita persones que sàpiguen construir discursos i fer-los públics a Internet. Podrien anar a treballar a la Camper o al Banc de Sabadell, o a un institut… i de tant en tant, algú acabaria fent una tesi sobre el Rector de Vallfogona.
Josep M. Domingo | Foto de Joan Vicent Cantó
Josep M. Domingo | Foto de Joan Vicent Cantó
Domingo reclama estratègies de prestigiació d’aquests estudis a escala diversa: “Sense renunciar a les dinàmiques disciplinars particulars, cal fer veure que no es pot prescindir de professionals que tenen per centre d’interès la llengua i la literatura del país: que ens calen en tots els estrats del sistema docent, i en els mitjans de comunicació, i en la indústria editorial. Accions a escala diversa: d’això d’abans a desautoritzar (i execrar) tots aquests tutors d’ensenyament secundari que dissuadeixen els seus pupils de matricular-se a filologia catalana, o a estudis catalans”.

La Filologia que ve i l’entorn digital

La pregunta, doncs, seria quines accions caldria dur a terme des de les universitats per mostrar als estudiants de secundària els atractius d’una carrera com la dels graus de Llengua i Literatura catalanes o Filologia Catalanes. “Des de la UOC estem estudiant la manera d’enfortir aquest vincles”, explica Canadell. “A la UOC tenim molts col·laboradors docents que treballen en centres d’ensenyament secundari”. Segons Canadell, ara més que mai cal formar graduats que coneguin i usin amb excel·lència les TIC vinculades a l’ensenyament de la llengua i la literatura; cosa totalment imprescindible per continuar seduint, captivant, educant i formant els joves i adolescents del país, no només en llengua i literatura sinó en tots els àmbits del saber.

dimecres, 11 de febrer del 2015

Aforismes

Agraïm a la Marina Mallol que comparteixi amb nosaltres aquesta activitat d'aula per treballar els aforismes i fer un muntatge digital a 2n d'ESO.