dimarts, 31 de gener del 2012

Ara i Adés. Aprenentatge del català i llengües d'origen

Activitats per a l'alumnat nouvingut de primària i de secundària.
Maria Antònia Burguesa i Maria Torras
Edició: Benecé Produccions, S.L.

Conté el material manipulatiu necessari per al desenvolupament de les activitats; el marc teòric, les orientacions didàctiques per al professorat i la proposta d’activitats; informació sobre els àmbits territorials i el grau d’oficialitat de les llengües d’origen de l’alumnat nouvingut, així com la comparació d’aspectes gramaticals d’aquestes llengües i de la llengua catalana.
                                      Orientacions per al professorat
                           Característiques de les llengües

dilluns, 30 de gener del 2012

diumenge, 29 de gener del 2012

VI Premi Espiral Edublogs 2012

VI Edublogs 2012

Comença la VI Edició del Premi Espiral d'Edublogs, una de les activitats d'Espiral, Educació i Tecnologia, amb la col·laboració d'Educared, Fundació Telefònica.

Aquest certamen és una finestra a la tasca que desenvolupen moltes persones docents que té un gran impacte i una gran acollida en la blogosfera educativa.

Aquest premi va néixer l'any 2007, amb 168 treballs presentats. El 2011 s'hi van inscriure 1206 blocs de 17 països diferents (Andorra, Argentina, Colòmbia, Cuba, Espanya, El Salvador, Estats Units d'Amèrica, Mèxic, Panamà, Perú, Polònia, Portugal, Puerto Rico, República Dominica, Veneçuela, Uruguai i Xile). Es tracta d'un certamen internacional perquè així ho han volgut els seus participants.
Un bloc educatiu és un bon indicador que a les aules dels centres educatius estan passant coses importants i que molts docents treballen amb tecnologies de forma natural i integrada.
Consulteu les Bases del premi 
Més informació: VI Edició del Premi Espiral d'Edublogs!

divendres, 27 de gener del 2012

Què vol dir ser mestre avui?

Deu debats per tot Catalunya reflexionaran sobre "Què vol dir ser mestre avui?"
El cicle l’organitza la Fundació Jaume Bofill i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, coincidint amb l’emissió del programa "Mestres" per TV3.

dijous, 26 de gener del 2012

Cada Mes un Joc Oral

Cada Mes Un Joc Oral

dimecres, 25 de gener del 2012

Aprendre a escriure

La Gal·la, una nena de 4 anys, comença a aprendre a escriure. El seu pare, el reporter Pere Renom, en fa el seguiment durant 7 mesos i grava el seu progrés en la identificació de síl·labes, dels fonemes i la seva representació en grafemes, les lletres de l'alfabet. 
D'altra banda s'explica la curiosa història de la lletra B des del jeroglífic egipci -que representava conceptes- fins a l'alfabet llatí, que representa sons.

Orientacions per a la pràctica de l'Educació Intercultural

Las políticas de recortes que ya se están implantando en materia de educación, y las que se pretenden llevar a cabo, interpelan directamente a la comunidad educativa y necesitan de unos planteamientos claros sobre lo innegociable. La educación intercultural, como educación inclusiva, en igualdad, integradora de todos sus componentes, equitativa y solidaria es uno de esos planteamientos. Sin una educación universal de calidad, no puede haber progreso social ni económico. Sin una educación en igualdad, no puede haber revalorización de la democracia. Sin una educación laica, no puede haber una ciudadanía crítica, libre y responsable que defienda los derechos de todas y cada una de las personas que la conforman.

(Clica sobre la imatge per descarregar el document)

Aprenentatge simultani de llengües romàniques

Aquest recurs, que parteix de l'enfocament Eurom4 (projecte de quatre universitats europees), proposa aprendre de manera simultània a llegir en quatre noves llengües (portuguès, espanyol, català, italià o francès). Tot l’aprenentatge es basa en el bagatge lingüístic que tenim com a parlants d’una d’aquestes llengües romàniques com a llengua materna i en l’alta proximitat d’aquestes llengües entre si.


diumenge, 22 de gener del 2012

Salvem l'escola pública

No a les retallades en educació!
Acció promoguda per Sóc docent i lluito per un ensenyament públic i gratuït de qualitat.

401421_2530353545821_1462966624_31991217_749959024_n
Han actuado
0 personas
Nos faltan
0 firmas


Actúa ahora


Tu nombre
Tu apellido
Tu correo-e
Cód. Postal





Dels dies 1 al 6 de juliol de 2012 se celebrarà a Salamanca el XVI Col·loqui de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.
L’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC) té com a finalitat aplegar les persones de tot arreu interessades per la filologia catalana i fomentar els estudis de llengua i literatura catalanes.
Temes del Col·loqui: 

1. Literatura catalana comparada medieval i renaixentista.
2. Lingüística contrastiva català-castellà.
3. Traducció i recepció de la literatura catalana contemporània.
4. Llengua i literatura catalanes en l’ensenyament

dijous, 19 de gener del 2012

Decàleg sobre l'ensenyament de la lectura i l'escriptura

Un decálogo sobre la enseñanza de la lectura y la escritura (Felipe Zayas)

5063710551_93bd59ef94_s

1. Organiza el aula de modo que sea un ámbito de comunicación en el que tenga sentido leer, escribir, hablar y escuchar y los alumnos encuentren motivos para hacerlo.

2. Diseña las tareas de modo que la lectura y la composición de textos sean el instrumento principal de aprendizaje.

3. Propón lecturas que puedan servir de motor y estímulo para el aprendizaje; propón la composición de aquellos textos que sirvan para aplicar y comunicar los aprendizajes realizados.

4. Integra las actividades de lectura y de escritura: la lectura que prepara la escritura y la estimula; la escritura como respuesta a lo leído.

5. Trabaja con los géneros propios de tu materia, pero también con los géneros más significativos de otros ámbitos (medios de comunicación, ámbito público, etc.).

6. Ayuda a los alumnos a tener en cuenta la finalidad de sus lecturas y de los textos que componen (para aprender qué, para hacer qué, para conseguir qué, para comunicar qué y a quién, …) en el marco de las actividades de enseñanza-aprendizaje.

7. Enseña a los alumnos a procesar la información de los textos que leen (temas, ideas principales…) y a planificar-redactar-revisar los textos que escriben de acuerdo con los objetivos de la lectura y de la escritura.

8. Ayuda a los alumnos a hacer visibles los patrones organizativos de los textos y los indicadores que sirven de guía para entender las relaciones entre las ideas; ayúdales también a usarlos en sus composiciones escritas.

9. Gradúa los aprendizajes de las habilidades lingüístico-comunicativas a partir de la progresiva complejidad de las prácticas discursivas (complejidad de las prácticas discursivas, de los géneros textuales, de los patrones organizativos de los textos…).

10. Atiende la diversidad de los alumnos como lectores y escritores en cuanto a sus capacidades, sus experiencias culturales y comunicativas y su motivación: hazles sentir a todos que son capaces de aprender y progresar.

"La competència lectora, una clau per a l'aprenentatge" per Isabel Solé


Síntesi d'idees

«La lectura no és mera reproducció. És comprensió per a aprendre»

La lectura en la història

• Els primers textos són de fa 5.000 anys. Llegir servia per a interpretar uns codis que aportaven informació útil. Només uns quants sabien llegir.

• La Bíblia, primera gran lectura col•lectiva. De caràcter oral. Només uns quants saben llegir-la i interpretar-la, segons un dogma establert. Els qui no saben llegir es creuen el significat que els donen.

• La Reforma i la Contrareforma religiosa. Es posen en dubte el dogma i les interpretacions de la Bíblia oficials.

• La impremta. Amplia el nombre de lectors i obre la porta al fet que cada lector interpreti d'una manera personal el que llegeix.

• Actualment, les noves tecnologies fomenten una nova forma de lectura en què el lector es construeix el seu propi text i no sempre segueix la ruta marcada pels autors. El lector és actiu: a partir d'una informació múltiple i desordenada, tria, analitza i construeix.

Com s'adquireix la competència lectora

• Cal ensenyar a aprendre a estimar la lectura.

• Cal ensenyar a llegir (interpretar el codi).

• Cal ensenyar a utilitzar la lectura per a aprendre.

Es pot parlar de diversos nivells d'alfabetització

• Nivell executiu: descodificació.

• Nivell funcional: ús per a la vida quotidiana.

• Nivell instrumental: per a accedir a la informació i el coneixement.

• Nivell epistèmic: per a tenir una visió crítica; llegir és avaluar, qüestionar o reforçar idees.

La lectura ha de ser present en totes les etapes educatives per a formar ciutadans lectors. No s'aprèn a llegir de cop. Cal aprendre a interpretar textos diversos, de temàtiques i complexitats diferents. La lectura no és mera reproducció, sinó comprensió per a aprendre.

Cal llegir per a aprendre, i aprendre com es llegeix per a aprendre. Cal aprendre estratègies per a arribar a la comprensió lectora.

El nivell de comprensió lectora segons diversos estudis d'avaluació (Consell Superior d'Avaluació de Catalunya, 2011; informe sobre alumnes de 4t espanyols; informe PISA a Catalunya):

• El 22% dels alumnes d'ensenyament primari acaben aquesta etapa sense les competències lectores per a superar l'ESO.

• El 20% dels alumnes de 4t. són al llindar baix de comprensió lectora.

• Només el 4% dels alumnes de quinze anys són al llindar superior de comprensió lectora i saben integrar fonts diverses no coherents. El 14% són al llindar baix.

Conclusió: aquest sistema educatiu aporta una formació lectora de nivell mitjà, amb un percentatge gens negligible de nivell baix.

Anàlisi del nostre sistema

• No hi ha tradició d'ensenyar a llegir textos expositius i ensenyar a saber com s'interpreten.

• La lectura s'orienta a saber què diu el text i no a la reflexió lliure.

• Hi ha una tendència a treballar d'una manera aïllada les diverses competències lingüístiques (llegir, escriure, escoltar, parlar).

• A l'ESO, al batxillerat i a la universitat hi falta un control sobre el que s'ha llegit i sobre els errors de comprensió que hi ha hagut.



Conclusió: aquest sistema fa que els alumnes aprenguin millor el que se'ls ensenya; el que no se'ls ensenya, que passa per la interpretació pròpia mitjançant la lectura, ho aprenen pitjor.

Com es pot millorar la comprensió lectora?

• Aprendre a llegir no ha de ser un objectiu només de dos o tres cursos. Aquest aprenentatge no s'ha de circumscriure a les classes de llengua i al cicle inicial, perquè d'aquesta manera no es motiva que s'aprengui d'una manera autònoma al llarg de tota la vida.

• S'ha de formar el professorat i això no s'ha de fer d'esquena al cos de coneixement que existeix. S'hi han de posar recursos materials i humans.

• Cal proposar objectius realistes per a progressar, i polítiques educatives amb ressò social que tinguin en compte la realitat del centre i del seu entorn.

• Cal fugir de la idea que la dificultat de la lectura és culpa de l'individu. No hi ha cap raó perquè cap infant no aprengui a llegir amb els recursos necessaris (materials i emocionals).

Dades de l'acte

Dimecres 14 de desembre de 2011

Auditori del MACBA (Barcelona)
http://www.debats.cat/cat/2011/sole/index.html

dimecres, 11 de gener del 2012

Català a l'atac

Col·loquialismes que els diccionaris encara no han incorporat, etimologies curioses, sinònims, frases fetes i varietats dialectals, entre altres, són els protagonistes de Català a l’atac, una sèrie de microespais de divulgació de temes lingüístics de TV3. Els microespais duren quaranta-cinc segons i s’emeten de dilluns a divendres abans del Telenotícies comarques i del Telenotícies vespre. En total, se n’emetran quaranta-cinc.
Català a l’atac parteix del cèlebre palíndrom per a difondre aspectes del català de manera entretinguda i amb sentit de l’humor, i té per objectiu mostrar la riquesa expressiva de la llengua catalana i motivar els espectadors a fer-se seves les paraules i les expressions que s’hi divulguen. El projecte s’emmarca dins la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’IEC amb el motiu del centenari de la seva creació.

 

dimarts, 10 de gener del 2012

"Redes sociales para contagiar ganas de leer en el aula" al bloc "Totem guard"

¿Te gustaría contagiar tu pasión por la lectura a tus alumnos? Añadir un aspecto social a la lectura podría ayudarles a desarrollar el gusto por leer. Del mismo modo que ocurre con un club de lectura, leer en compañía puede mejorar el entendimiento de lo que se lee y disfrutar más de un libro.
Aunque las opiniones varían según los expertos, parece que los estudiantes de hoy en día sí leen, de hecho más que nunca, pero lo hacen a través de blogs, wikis y redes sociales.
Aprovechando este nuevo canal, algunos docentes han recurrido a las redes sociales dedicadas a los libros y a la literatura para seducir a sus alumnos en el gusto por esta actividad. Para engancharse a la lectura, el alumno debe gozar y entretenerse con un libro y todo indica que un libro compartido es mucho mejor libro.
Estas redes sociales dedicadas a la literatura y los libros permiten evaluar y comentar los libros que se están leyendo, compartir opiniones, darles una calificación, recibir recomendaciones para descubrir nuevos libros y conocer otros lectores con nuestros mismos gustos. Algunas de las redes sociales dedicadas a los libros más activas son:
  • Goodreads: El facebook de los amantes de los libros pero se encuentra exclusivamente en inglés. Destaca por sus más de cinco millones de usuarios y su gigantesca base de datos con obras de cualquier tema. Cuenta además con un diseño muy atractivo y multitud de opciones para ayudar al alumno a escoger su próximo libro. Un aplicación propia permite integrar Goodreads con el perfil del alumno en Facebook para que sus compañeros vean y comenten lo que se está leyendo.
  • aNobii: Una red social veterana que permite publicar tu colección de libros, mediante la url de la información de libro o de su ISBN. También se puede compartir la colección de libros en el blog del aula mediante un código y un widget que te proporciona.
  • Lecturalia: Una red social popular en España, que además de permitir valoraciones y referencias a todo tipo de libros, también te permite comprar directamente su versión digital. Muy completa en cuanto a las novedades literarias, con múltiples comentarios y reseñas hechas por la comunidad. Su base de seguidores en Twitter supera los 150.000.
  • Entrelectores:  Una red social de recomendación de libros que realizan los propios lectores. También tiene una base de seguidores muy importante en Twitter, más de 90.000 y pretende unir tanto a lectores como autores, librerías y editoriales.
  • Librofilia: Una red social más reciente pero con una gran comunidad en castellano. Como particularidad, esta red social usa un sistema basado en el karma para priorizar las aportaciones de los usuarios. El karma se calcula según el envío de libros, críticas, tiempo de conexión, etc. de cada uno. Además incorpora una navegación por categorías muy útil, como por ejemplo, Premio Planeta, libros que defraudan, más populares, etc.
  • LibraryThing: Una red social con una comunidad de más de un millón de apasionados por los libros y disponible en español, aunque la mayoría de comentarios están escritos en inglés. Sin embargo incluye una página interesante con estadísticas  como los 50 mejores autores valorados, los 25 libros más reseñados, libros gratuitos y más.
  • Què llegeixes?: Una red social consolidada, completamente en catalán, que consta con más de 10.000 usuarios. Consta de tres forums divididos por edades para que cada uno se encuentre con libros y lectores de su generación: Forum Llapis para alumnos de hasta 11 años, Forum Boli de 11 a 16 años y Forum Ploma de 17 años en adelante. También son muy interesantes sus concursos, premios y sección de juegos.
  • QueLibroLeo.com: Una red social de intercambio de opiniones literarias con más de 17.900 fans en su página de Facebook. Te anima a puntuar los libros que lees y encontrar otros lectores con gustos afines que te recomendarán las próximas lecturas. Además han creado unClub de lectura en Facebook en el que se elige entre todos un libro y se va analizando capítulo a capítulo. Los alumnos pueden dejar sus dudas, comentarios, interpretaciones, etc. Una propuesta muy interesante para el aula.
  • Libros.com: Una red social vallisoletana que ya cuenta con un catálogo de 250.000 títulos. Aparte de descubrir libros, organizar listas y realizar valoraciones, también puedes comprar libros al mejor precio. Hasta el 19 de diciembre, si te registras puedes ganar un iPad. También hay una lista de recomendación de libros para estas Navidades.
  • Shelfari: La red social de libros de Amazon que está disponible en inglés únicamente pero que ofrece una fácil navegación a través de las etiquetas que se usan para clasificar los libros. En España algunos centros educativos lo usan para crear y publicar una estantería virtual de libros en su blog de aula como el Biblioteca Escolar del IES de San Francisco de los Ríos en Córdoba. También permite crear un grupo alrededor de un libro favorito.
  • Dejaboo es una red social cultural en fase de prueba en donde se pueden intercambiar opiniones y reseñar libros y obras musicales. La web fomenta conectar con otros grupos con gustos afines según los comentarios que se publican.
  • Bukear: Una red social desarrollada en Argentina que nos dice que lo importante no es lo que lees, sino las sensaciones que te provocan esas lecturas y lo que piensas de lo que has leído. Esta red pretende iniciar un diálogo a partir de las preferencias de las lecturas (historia, ciencia ficción, novela, etc). Permite a la clase la posibilidad de tener una biblioteca online con todos los libros que se leen, y así recordar qué nos gusta más, qué no y qué autores nos dejan más interesados.
  • Sopa de libros: Una red social que al igual que las demás ofrece recomendaciones, votaciones, comentarios, críticas ylistas de libros a través de una web sencilla e intuitiva.
  • #Bookcamping: Una biblioteca abierta y colaborativa que nace a raiz del 15 de mayo. Con el hashtag en Twitter #YesWeRead pretenden crear una estantería virtual de libros, muchos de ellos relevantes con su movimiento. Seguramente una propuesta que seducirá a algunos alumnos de tu aula por su actualidad.
  • Llibres per llegir:  Es uno de los primeros lugares virtuales de Cataluña, nacido dentro de la Universitat Oberta de Catalunya en el 2005, en que se comparten lecturas y diversas actividades entorno al lector. La finalidad del lugar  es ofrecer la posibilidad de comentar los libros que los usuarios leen, buscar información sobre determinadas lecturas y construir un espacio para personas con la misma afición.
Otra interesante propuesta, en donde los alumnos pueden compartir una lectura, sería a través deGoogle Libros integrado con la red social Google+. Si los alumnos, por ejemplo, están leyendo Rimas y Leyendas de Gustavo Adolfo Bécquer, pueden pulsar el botón de “Compartir” desde la página de este libro dentro de Google Books, escribir su comentario y seleccionar el círculo de las personas con las que quieren compartir la lectura. El mismo Google Libros te incluye un enlace al libro y una descripción del mismo.

Finalmente muchos institutos han optado por crear su propio club de lectura a través de un blog de aula. Podéis ver algunos ejemplos como Club de Lectura IES GuadalquivirClub de lectura IES Extremadura (Montijo), Biblioteca IES Carolina y Biblioteca Escolar de IES de San Francisco de los Ríos.

¿Has utilizado alguna red social de libros en el aula o planeas hacerlo? Nos gusta oir tus opiniones.
Quizás también le interese:
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...http://www.totemguard.com/aulatotem/2011/12/redes-sociales-para-contagiar-ganas-de-leer-en-el-aula/