Aquest article explica per què molts alumnes no poden millorar la seva ortografia i com ensenyar l’ortografia per reduir entre un 50 i un 80% les faltes ortogràfiques. Aquesta informació és especialment útil per a l’alumnat que manifesta importants problemes d’aprenentatge en aquesta àrea però que té una capacitat cognitiva normal.
L’enfocament que proposo, basat en la PNL, servirà perquè la gran majoria del nostre alumnat amb dificultats d’aprenentatge pugui assolir un nivell adequat en ortografia.
Breu visió global: com s’aprèn l’ortografia?
Abans de començar, m’agradaria reflexionar breument sobre un tema fonamental: com es domina l’ortografia? O, en altres paraules, com es té la certesa de saber escriure un mot?
Preneu-vos un temps per respondre a la qüestió següent: domineu la paraula “hora”? Com esteu segurs de saber com s’escriu?
Moltes persones creuen que coneixen l’escriptura d’una paraula remetent-se a normes ortogràfiques, però, encara que l’escriptura d’una paraula pugui explicar-se a través d’una norma, les persones amb bona ortografia gairebé mai hi acudeixen abans d’escriure-la; només acudeixen a la normativa en cas de dubte.
Però, per què “hora” s’escriu així? Heu trobat alguna norma que us expliqui per què porta h? I si l’heu trobada, heu recorregut a aquesta norma abans d’escriure el mot?, o simplement “sabíeu” la paraula?
Molts ensenyants se sorprenen quan reflexionen sobre aquest tema: simplement “saben” la paraula, però no són conscients de quin és el procés que els duu a “saber-la”.
Vegem ara quin és el procés que heu seguit vosaltres (si coneixíeu la paraula), que és idèntic al de totes les persones que tenen bona ortografia i que, per tant, és el que haurem d’ensenyar:
- Quan voleu escriure, les persones amb bona ortografia busqueu la imatge mental d’aquella paraula. L’escriptura es converteix en una “còpia” de la paraula que prèviament heu emmagatzemat en la vostra ment. Veieu les lletres en la vostra ment.
- En segon lloc, noteu si la imatge que teniu de la paraula és prou bona per escriure-la amb plena seguretat. Si és així, passeu automàticament al pas següent. Si teniu dubtes, consultareu un diccionari, preguntareu a una tercera persona, buscareu un sinònim, o recorrereu a qualsevol altra estratègia similar.
- Finalment, escriviu la paraula (la imatge de la qual teniu emmagatzemada en la vostra ment i heu reconegut amb plena seguretat).
Com es pot suposar, aquest procés d’escriptura es realitza de forma inconscient i a enormes velocitats. Per això poques persones saben exactament què fan quan escriuen.
Per comprovar que això, efectivament, funciona d’aquesta manera, convido els lectors amb bona ortografia a pensar, per exemple, en noms de ciutats conegudes, productes de cuina, animals, marques d’electrodomèstics o de cotxes, etc. Ja veureu com seguiu aquesta estratègia mental per saber com s’escriuen els mots.
Per tant, només quan l’alumnat VEGI les lletres dels mots dins el seu cap podrà estar o no segur de com escriure una paraula. Mentre no integri un vocabulari determinat amb una estratègia visual, no podrà saber si l’escriu amb correcció o no.
Per tant, cal que ensenyem l’ortografia com un procés per recordar visualment les lletres de les paraules de forma automàtica i, alhora, cal que l’alumne vinculi aquest procés al vocabulari que hagi d’utilitzar.
És a dir, que hem d’ensenyar dues coses:
- Recordar visualment les paraules de forma automàtica.
- Integrar els vocabularis que s’utilitzen en escriure.
Quan es fa així, la millora ortogràfica resulta evident. Però, a més, en ensenyar a recordar visualment els mots de forma automàtica, veurem que qualsevol treball ortogràfic posterior que es realitzi ofereix millors resultats.
En aquest sentit, ensenyar a recordar visualment les paraules ha de ser un procediment previ i imprescindible: mentre això no es faci, cap treball ortogràfic donarà bon resultat. /.../
