ANTONIO M. YAGÜE
MADRID
Una aula de primària d'una escola barcelonina. ARXIU / FERRAN NADEU
Edició Impresa
Versió en .PDF
Informació publicada en lapágina 30 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 06 de maig de 2013VEURE ARXIU (.PDF)
L'últim Informe PISA, del 2009, va situar els alumnes espanyols de 15 anys 12 punts per sota de la mitjana de l'OCDE en comprensió lectora. La diferència s'amplia a 13 punts en els de 9 anys, segons l'estudi europeu PIRLS del 2011.
PORTAFOLIS DE LECTURA / Aquestes xifres han fet que les administracions hagin llançat diversos programes de foment del gust per la lectura de manera transversal, com l'iniciat fa dos anys a Catalunya per la Conselleria d'Ensenyament. Avui la seva titular, Irene Rigau, farà balanç i presentarà el Portafolis de Lectura. Fonts de la conselleria van explicar que es tracta d'un document (físic a primària i digital a secundària) que recollirà l'itinerari personal de lectura, els gustos, les motivacions i les dificultats de l'alumne al llarg de la seva etapa escolar. Fins i tot el grup parlamentari del PP ha demanat al Govern central un pla integral de foment de la lectura.
Els experts asseguren que llegir en paper o en pantalla ja no és una dicotomia, i que amb els natius digitals «ara mateix a Espanya els qui són bons lectors ho són en els dos suports». «El programa LEERES tracta de mentalitzar professors, pares i alumnes de la importància de llegir no tan sols literatura, sinó sobre totes les matèries al llarg de tota l'etapa educativa, especialment en la fase crítica de l'adolescència», assegura Campos, que ha proposat canviar el nom del pla pel d'Alfabetitzacions Múltiples. «El cànon literari és molt important, però la lectura és alguna cosa més», insisteix Campos, professora de literatura.
L'ADOLESCÈNCIA I LES HORMONES / En el seu últim baròmetre, l'ANELE constata que el 85% dels nens de 10 a 13 anys diuen que llegeixen llibres en el seu temps lliure, i el 77%, que ho fan diàriament o setmanalment. El seu director general, José Moyano, adverteix que el descens de la lectura «acostuma a coincidir amb l'adolescència i l'auge de les hormones, fet que unit a Espanya a tant de sol i a tantes formes d'oci dificulta l'hàbit lector». Mentrestant, augmenta la lectura a les xarxes, amb els telèfons mòbils i en altres suports. «En tot cas, fan falta més plans de promoció i de biblioteques per fomentar la lectura i donar suport a una indústria que cada any edita més de 9.000 títols de literatura infantil i juvenil», defensa Moyano.
Begoña López, experta en alfabetització i formació de formadors per al foment de la lectura, assegura que els nens la practiquen avui molt aviat, sobretot a través dels diversos suports digitals: «Els docents -observa- han d'evitar la rigidesa d'imposar-los llegir una obra i obrir-se als gustos per l'elecció dels temes dels alumnes. Hem de detectar quines són les seves capacitats, els gustos, les motivacions i els interessos temàtics per dinamitzar el procés de lectura».
«TOTS SOM PROFES DE LLENGUA» / López assenyala que aquesta tasca exigeix dedicació per part dels docents, dificultada en temps de crisi i amb molts nens a l'aula. «Les campanyes de foment han de ser permanents. Un nen que digui que no li agrada llegir és que ha tingut una mala experiència», afegeix.
Segons la psicopedagoga valenciana Pilar Pérez Estévez, «clarament els escolars llegeixen més», però no s'han de limitar a la narrativa o a l'oci. «Els alumnes -explica- han de llegir per aprendre, informar-se o disfrutar. Però, per desgràcia, no ha arrelat la idea que tots els professors som professors de llengua. Molts alumnes treuen mala nota en matemàtiques perquè no són capaços de comprendre els textos de l'assignatura».
En la seva opinió, les campanyes de promoció incideixen molt en la lectura com a oci, «cosa que està molt bé, però ho han de fer també en altres camps». «Hem d'ensenyar les noves alfabetitzacions perquè els textos ja són multimodals», remarca.
