El canvi del panorama lingüístic del nostre país planteja nous reptes, el primer dels quals és què s’ha de fer amb les noves llengües i, molt especialment, què se n’ha de fer a l’escola. L'obra de Carme Junyent vol ajudar al reconeixement d’aquestes llengües en l’àmbit escolar i social. S’hi aporten dades sobre llengües i les seves literatures presents a casa nostra, s’hi proposen activitats relacionades amb altres assignatures més enllà de les de llengua, i s’aporten informacions que ens ajudaran a entendre una mica millor com són les llengües. Els apèndixs inclouen reculls de manlleus de llengües de tot el món, llistats de topònims i altres informacions rellevants presentades de manera sistemàtica per facilitar l’accés a la informació i ajudar en la creació de noves activitats a l’aula.
diumenge, 21 d’octubre del 2012
divendres, 12 d’octubre del 2012
DESCLASSIFICATS: COSES SOBRE L'APRENENTATGE DE LLENGÜES
DESCLASSIFICATS: COSES SOBRE L'APRENENTATGE DE LLENGÜES
Un bloc de l'Elisabet Alenyà amb recursos i propostes per a l'aprenentatge del català com a segona llengua a partir de l'experiència a l'aula. http://desclassificats.wordpress.com/
Etiquetes de comentaris:
Compartim recursos,
llengües
dijous, 4 d’octubre del 2012
"Com fer dels teus fills grans lectors" a "boolino"
Avui és un dia molt especial a boolino: volem presentar-vos la nostra campanya Com fer dels teus fills grans lectors, una iniciativa en línia d'intercanvi d'idees per ajudar a fomentar els hàbits de lectura en nens i nenes.
Per què una campanya?
La idea de la campanya Com fer dels teus fills grans lectors neix, com moltes de les iniciatives participatives que duem a terme en boolino, a partir d'unes converses a twitter amb alguns dels nostres seguidors sobre com fomentar l'hàbit lector i la il·lusió pels llibres en els nostres fills. Nosaltres vam preguntar "Què feu per fomentar la lectura en els vostres nens?" I els nostres amics van contestar... Alguns van donar idees originals, altres van comentar sobre idees d'altres, però el més important és que ens vam adonar que ampliant el fòrum, podíem donar a conèixer aquestes idees i animar la gent a participar.
Com funciona la campanya?
En aquesta campanya, partim de deu idees per fer dels teus fills grans lectors, el nostre propòsit és que pares, mares, docents, bibliotecaris / es, llibreters / es, professionals... i tots aquells interessats en la promoció lectora i la literatura infantil, compartiu amb nosaltres i amb la resta d'usuaris les vostres idees per fomentar la lectura. Sense por, totes les idees són vàlides i útils per a la resta.
Participar és molt senzill, entrar en una o diverses idees i veure el vídeo, si us agrada, només heu de comentar-hi, per això i com a mesura de seguretat per evitar l'spam, haureu d'estar connectats a boolino amb el vostre usuari.
Què esperem de la campanya?
L'objectiu d'aquesta campanya és crear entre tots un gran inventari d'idees per ajudar a que els nostres fills siguin cada vegada més i millors lectors. A més, per compartir les teves idees amb la resta d'usuaris, podràs guanyar premis molt especials.
La campanya durarà fins a finals de gener de 2013, i què farem després?
A més de sortejar espectaculars premis, amb totes les idees publicarem una Guia de foment de la lectura. Vols ser part d'ella? Ens encantarà, perquè boolino ha nascut i continua sent una iniciativa on tots participem i en la qual tots comptem.
Et convidem en nom de tot l'equip boolino a formar part d'aquest repte, i ja saps, participar té premi, que tots els nens descobreixin la lectura gràcies a la teva idea i, amb una mica de sort, potser un dels sorteigs també et toqui a tu.
Participa i comparteix!
dimarts, 2 d’octubre del 2012
"La literatura que acoge. Inmigración y lectura de álbumes ilustrados." “Parapara” nº5 que ens recomana GRETEL
Nou llibre de GRETEL
Colomer, Teresa; Martina Fitttipaldi (coords.) (2012). La literatura que acoge. Inmigración y lectura de álbumes ilustrados.“Parapara” nº5. Barcelona/Caracas: Banco del Libro-GRETEL, amb el patrocini de la Fundación SM (distribuït per Ekaré). ISBN: 978-980-6417-39-7. 284 pàgs. Vegeu l'índex.
La intensitat actual dels processos migratoris porta a milers de nens i nenes a escolaritzar-se en nous contextos socioculturals dels que sovint en desconeixen fins i tot la llengua. D'altra banda, els docents han d'exercir una complexa tasca educativa en noves aules multiculturals i multilingüísticas. En els últims anys, el Grup de recerca GRETEL, de la UAB, s'ha dedicat a explorar les possibilitats de la literatura com a instrument d'acollida escolar i de reconstrucció de la identitat cultural dels nouvinguts. Has estat més de 70 hores de treball registrat a les aules de 14 escoles, amb més de 100 nens i nenes, arribats de 20 països diferents i situats en totes les etapes educatives. Aquesta obra obeeix a la voluntat divulgadora dels resultats obtinguts, alhora que els seus continguts es reforcen amb les veus convidades d'altres investigadors situats en plantejaments coincidents, com el projecte internacional "Visual Journey: Understanding immigrant children 's responses to the visual image in contemporary picture books", del qual GRETEL n'ha format part.
A partir de l'exposició del que sabem actualment, tant sobre la integració escolar dels alumnes immigrants, com sobre la discussió d'àlbums il.lustrats, s'aborden:
a) la descripció de la producció editorial de llibres infantils que tracten aquesta temàtica i ofereixen una representació de les societats multiculturals, així com dels que poden resultar útils en el treball escolar;
La intensitat actual dels processos migratoris porta a milers de nens i nenes a escolaritzar-se en nous contextos socioculturals dels que sovint en desconeixen fins i tot la llengua. D'altra banda, els docents han d'exercir una complexa tasca educativa en noves aules multiculturals i multilingüísticas. En els últims anys, el Grup de recerca GRETEL, de la UAB, s'ha dedicat a explorar les possibilitats de la literatura com a instrument d'acollida escolar i de reconstrucció de la identitat cultural dels nouvinguts. Has estat més de 70 hores de treball registrat a les aules de 14 escoles, amb més de 100 nens i nenes, arribats de 20 països diferents i situats en totes les etapes educatives. Aquesta obra obeeix a la voluntat divulgadora dels resultats obtinguts, alhora que els seus continguts es reforcen amb les veus convidades d'altres investigadors situats en plantejaments coincidents, com el projecte internacional "Visual Journey: Understanding immigrant children 's responses to the visual image in contemporary picture books", del qual GRETEL n'ha format part.
A partir de l'exposició del que sabem actualment, tant sobre la integració escolar dels alumnes immigrants, com sobre la discussió d'àlbums il.lustrats, s'aborden:
a) la descripció de la producció editorial de llibres infantils que tracten aquesta temàtica i ofereixen una representació de les societats multiculturals, així com dels que poden resultar útils en el treball escolar;
b) la proposta d'activitats didàctiques sobre literatura a les aules durant el procés d'acollida;
c) la resposta dels infants en situacions de debat i interpretació d'àlbums il.lustrats i el paper del mediador en aquesta activitat.
Més enllà del tema migratori, les investigacions aquí exposades s'ofereixen també com un avanç teòric del coneixement sobre les formes en què els infants s'apropien dels llibres i en construeixen el significat durant la discussió col.lectiva, tot descrivint i categoritzant les seves respostes.
dilluns, 1 d’octubre del 2012
"2012 Recomanacions octubre" a Gretel, la literatura infantil a la UAB
2012 Recomanacions octubre
Rondalles de Catalunya. Si esteu convençuts que no val “qualsevol versió” dels contes populars, si busqueu textos de qualitat per explicar-los o per posar-los en mans dels infants, esteu de sort: podeu escollir a ulls clucs aquest petit llibre. El llibre, de fet, és un extracte del recull més extens publicat al 1975 i té la virtut d’ajuntar dos autors clàssics de la literatura infantil i juvenil catalana i quatre rondalles ben conegudes: “La flor de panical”, “Els tres pèls del dimoni”, “El sabater valent” i “L’aigua de les set virtuts”. La prosa de l’Albert Jané és una garantia per al text. Tal com ens té acostumats en les seves versions d’obres literàries, aquí desplega també tota la gràcia i precisió de la llengua oral, aquest bé tan amenaçat als nostres dies. Les il.lustracions de Pilarín Bayés, en el seu estil tan personal, tan ple d’humor i detalls i tan estimat pels infants, són una bona ocasió per celebrar els cinquanta anys de professió d’aquesta il.lustradora. Un bon grapat d’avantatges en un llibre a prova de crisis econòmiques!
Canción de Navidad. Si voleu recordar Dickens en la celebració del bicentenari del seu naixament, aquí teníu una obra espectacular. A Christmas Carol de Charles Dickens (1843) és un clàssic ben conegut. La passajada pels nadals del passat, present i futur del vell Scrogge forma part del nostre imaginari cultural fins al punt d’haver configurat un petit gènere de ficcions nadalenques i ha consagrat la figura del seu protagonista com un dels avars més famosos de la literatura. Aquesta edició destaca per la incorporació de les il.lustracions de Roberto Innocenti, un il.lustrador ben reconegut, premi Andersen 2008, que enlluerna per igual infants i adults amb la seva obra d’escenes i ambients documentadament realista. Les il.lustracions tenen la virtud d’afegir la possibilitat de llegar el clàssic com si fos un document social i històric en què és posible familiaritzar-se amb les marcades diferències socials d’un Londres industrial emergent a través de l’acurat detall de les ambientacions i caracteritzacions dels personatges.El llibre, publicat per Creative Company al 1990, ja va aparéixer en castellà a l’editorial Lumen en aquell mateix any, amb el títol de “Cuento de Navidad” i una edició igualment esplèndida. Ara, l’editorial Kalandraka ens ofereix la possibilitat de tornar a fruir d’una obra digna de les millor biblioteques.
Cavall de guerra. La pel·lícula de Steven Spilberg, “War horse” (2011), ha contribuït a divulgar per tot un relat juvenil que, des que va aparéixer al 1982, ja ha venut més 400.000 exemplars a la Gran Bretanya i que va ser traslladada també al teatre per Tom Morris, del National Theatre, en un muntatge amb grans titelles (2005) que ha obtingut un munt de prestigiosos premis teatrals.
En la línea iniciada per “Black Beauty” d’Anne Sewell (1877) el narrador del relat és un cavall, Joey, qui ens explica la seva vida des del naixement en una granja anglesa fins a les seves visicituds al front durant la Primera guerra mundial. L’obra es basa en un fet real: més d’ún milió de cavalls van ser enviats per la Gran Bretanya als països en guerra del continent, on van morir als camps de batalla o van ser venuts com a carn en acabar la guerra. Morpurgo, un autor amb una extensa i prestigiosa obra infantil i juvenil, va conéixer un pagès que als 17 anys havia cuidat d’aquests cavalls a la guerra i d’aquí va sorgir el seu relat.
La narració de Morpurgo flueix sense truculències i amb una dosi ben mesurada de dramatisme. Hi ha molt de detall quotidià en les necessitats físiques i afectives dels cavalls, cosa que fa cobrar vida a la narració, descripcions punyents de les càrregues, escenes fantasmals del vagareix per terres de ningú i un text que se’n surt de parlar, delicadament i sense didactismes, de la soledat, la supervivencia, la solidaritat i, sobretot, de l’amistat. De l’amistat de Joey amb un altre cavall o entre el cavall i diversos personatges secundaris, abans que tots desapareixin engolits per la mort. Però, de forma central, de l’amistat del cavall i l’Albert, el noiet fill de la granja on neix, qui el protegeix del seu pare, veu impotent com se l’emporten els soldats, arriba a l’edat de ser allistat, el troba enmig de les batalles i el cuida novament. Un llibre delicat i dramàtic, ple d’imatges i de sensacions, que ho té tot per perpetuar-se a la ment dels joves lectors.
http://www.literatura.gretel.cat/recomanacions/2012-recomanacions-octubre
Canción de Navidad. Si voleu recordar Dickens en la celebració del bicentenari del seu naixament, aquí teníu una obra espectacular. A Christmas Carol de Charles Dickens (1843) és un clàssic ben conegut. La passajada pels nadals del passat, present i futur del vell Scrogge forma part del nostre imaginari cultural fins al punt d’haver configurat un petit gènere de ficcions nadalenques i ha consagrat la figura del seu protagonista com un dels avars més famosos de la literatura. Aquesta edició destaca per la incorporació de les il.lustracions de Roberto Innocenti, un il.lustrador ben reconegut, premi Andersen 2008, que enlluerna per igual infants i adults amb la seva obra d’escenes i ambients documentadament realista. Les il.lustracions tenen la virtud d’afegir la possibilitat de llegar el clàssic com si fos un document social i històric en què és posible familiaritzar-se amb les marcades diferències socials d’un Londres industrial emergent a través de l’acurat detall de les ambientacions i caracteritzacions dels personatges.El llibre, publicat per Creative Company al 1990, ja va aparéixer en castellà a l’editorial Lumen en aquell mateix any, amb el títol de “Cuento de Navidad” i una edició igualment esplèndida. Ara, l’editorial Kalandraka ens ofereix la possibilitat de tornar a fruir d’una obra digna de les millor biblioteques.
Cavall de guerra. La pel·lícula de Steven Spilberg, “War horse” (2011), ha contribuït a divulgar per tot un relat juvenil que, des que va aparéixer al 1982, ja ha venut més 400.000 exemplars a la Gran Bretanya i que va ser traslladada també al teatre per Tom Morris, del National Theatre, en un muntatge amb grans titelles (2005) que ha obtingut un munt de prestigiosos premis teatrals.
En la línea iniciada per “Black Beauty” d’Anne Sewell (1877) el narrador del relat és un cavall, Joey, qui ens explica la seva vida des del naixement en una granja anglesa fins a les seves visicituds al front durant la Primera guerra mundial. L’obra es basa en un fet real: més d’ún milió de cavalls van ser enviats per la Gran Bretanya als països en guerra del continent, on van morir als camps de batalla o van ser venuts com a carn en acabar la guerra. Morpurgo, un autor amb una extensa i prestigiosa obra infantil i juvenil, va conéixer un pagès que als 17 anys havia cuidat d’aquests cavalls a la guerra i d’aquí va sorgir el seu relat.
La narració de Morpurgo flueix sense truculències i amb una dosi ben mesurada de dramatisme. Hi ha molt de detall quotidià en les necessitats físiques i afectives dels cavalls, cosa que fa cobrar vida a la narració, descripcions punyents de les càrregues, escenes fantasmals del vagareix per terres de ningú i un text que se’n surt de parlar, delicadament i sense didactismes, de la soledat, la supervivencia, la solidaritat i, sobretot, de l’amistat. De l’amistat de Joey amb un altre cavall o entre el cavall i diversos personatges secundaris, abans que tots desapareixin engolits per la mort. Però, de forma central, de l’amistat del cavall i l’Albert, el noiet fill de la granja on neix, qui el protegeix del seu pare, veu impotent com se l’emporten els soldats, arriba a l’edat de ser allistat, el troba enmig de les batalles i el cuida novament. Un llibre delicat i dramàtic, ple d’imatges i de sensacions, que ho té tot per perpetuar-se a la ment dels joves lectors.
http://www.literatura.gretel.cat/recomanacions/2012-recomanacions-octubre
divendres, 28 de setembre del 2012
Tu també pots fer molt per la lectura!
Materials per al voluntariat
Autor/s: Juli Palou, Maribel de la Cerda, Mònica Badia, Enric Queralt, Amàlia Ramoneda
Carpeta de fitxes per al voluntariat del LECXIT, amb estratègies, recursos i coneixements per reforçar les competències lectores dels infants. Publicat en el marc del programa LECXIT de la Fundació Jaume Bofill i La Caixa. (www.lectura.cat)
Etiquetes de comentaris:
Compartim recursos,
Llegir
dilluns, 24 de setembre del 2012
Nous portals del Projecte Espurn@
Espurn@ té uns nous portals pensats perquè alumnes i docents hi treballin amb més facilitat i en xarxa. Setembre i octubre oferiran activitats dels temes "A ciutat sense el meu cotxe" i la "Setmana mundial de l'espai". També treballen l'habilitat social de l'autocontrol i el significat de la vida, els personatges de Gandhi, Mondriane, Pere Calders i Jean Arp.
Entreu-hi i doneu-hi un cop d'ull. Segur que hi trobareu alguna activitat per fer a classe amb els vostres alumnes.
"Competència lingüística i ús social del català" a l'aula magna de la UB el proper 26 de setembre a les 19h
Etiquetes de comentaris:
llengües
Ubicació:
Barcelona, Espanya
diumenge, 23 de setembre del 2012
Més recursos educatius
El català i el castellà com a llengües del futur Estat Català , segons Magí Camps a "La Vanguardia"
¿Cómo se tendrían que articular catalán y castellano en un supuesto Estado catalán?
El castellano, hablado por todos los catalanes, sería también lengua de Catalunya | Dentro de la UE, el catalán sería oficial; ahora, también, si lo pidiera Madrid
Una de las preguntas que han aparecido ante la hipótesis de una Catalunya independiente es qué pasaría con la lengua castellana. Parece evidente que el catalán sería, como dice el Estatut d'Autonomia, la lengua propia de Catalunya. Pero ¿y el castellano? ¿Qué estatus tendría? Si la independencia se hubiera producido en 1932, la lengua oficial y única de Catalunya habría sido el catalán. Todo el mundo lo habría considerado la opción natural, afirma Joaquim Torres, presidente de la Societat Catalana de Sociolingüística (iec). Pero hoy esta opción es impensable. Bien, impensable no lo es. A buen seguro que hay quien piensa que debería ser así, pero en la composición actual de la sociedad catalana sería una irresponsabilidad y, además, legalmente imposible, porque las mismas leyes europeas que ahora protegen el catalán protegerían el castellano.
En un Estado independiente, el estatus de lengua propia del catalán, a pesar de tener la misma definición que ahora, cambiaría sustancialmente sin tener que hacer casi nada. Mientras que ahora sólo es oficial dentro de los territorios de habla catalana, en la hipótesis pasaría a ser la lengua de los acuerdos internacionales y automáticamente, por el hecho de ser lengua de un Estado de la Unión Europea -como debería ser-, sería oficial en Europa, igual que el alemán, con más de cien millones de hablantes, o el maltés, sólo con trescientos mil. Pero el catalán ahora ya podría ser oficial en Europa: sólo sería necesario que el Gobierno español lo pidiera.
Paralelamente, ante los sectores hoy refractarios a la catalanización, como la justicia o el cine, la administración tendría que seguir protegiendo el catalán, aunque tendría más fuerza legal que ahora. Así lo considera Josep Cruanyes, presidente de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (iec).
Por otra parte, el concepto clásico de nacionalismo -definido con la lengua, la cultura, las tradiciones y el derecho- evoluciona hacia un nacionalismo cívico, y todavía lo tendría que hacer más en una Catalunya independiente, donde la lengua del hablante no fuera condición sine qua non para sentirse catalán. Así lo apuntaba ya en el 2001 el lingüista Albert Branchadell en el ensayo La hipótesis de la independencia. "El conocimiento del catalán ha aumentado notablemente, pero su uso social no lo ha hecho de manera suficiente", afirmaba el profesor de la Autònoma. Ante lo que era impensable hace diez años -una Catalunya independiente-, Branchadell planteaba que la única manera de superar esta "relativa precariedad" era desvinculando lengua de identidad nacional. /.../
Leer más: http://www.lavanguardia.com/politica/20120923/54350973287/articular-catalan-castellano-estado-catalan.html#ixzz27HCRBvKc
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia
Etiquetes de comentaris:
llengües
diumenge, 16 de setembre del 2012
"El futuro de la lectura" per Virginia Collera a "El País"
* El futuro de la lectura ya no será lineal, sino radiall
* Los libros electrónicos permiten saltar a imágenes, música o diccionarios
* Las ediciones en papel serán un lujo y un placer. Con todo, los expertos animan a no perder la capacidad de leer con atención
Leemos todos los días. A todas horas. Inconscientemente. La información nutricional de la caja de cereales, las señales de tráfico, la factura de la electricidad, las vallas publicitarias. Conscientemente. Una novela deJonathan Franzen, el periódico, el muro de Facebook, los resultados de una búsqueda en Google. Somos más lectores que nunca. Pero desde hace tiempo utilizamos esa vieja palabra, leer, para nombrar un acto que está en transición. Que no es lo que era. La lectura está cambiando y, con ella, nosotros, los lectores.
Día tras día leemos titulares sobre la desaparición del libro físico y los correspondientes desvelos de editores, libreros, bibliotecarios, pero, cuestiones de mercado aparte, nosotros, los lectores, ¿cómo leeremos en el futuro? ¿Qué entenderemos por libro? ¿Qué entenderemos por leer? ¿En qué soportes leeremos? ¿Cómo hablaremos de libros? ¿Dónde conseguiremos los libros?
1 Una vieja tecnología. ¿Qué entenderemos por libro?
“La tecnología es todo aquello que fue inventado después de que tú nacieras”. La cita es del ingeniero informático Alan Kay y hace referencia a esa idea generalizada de que tecnología es sinónimo de nuevo. Los ordenadores, los móviles, los GPS son tecnología. ¿Los libros? También, insiste Joaquín Rodríguez, editor, autor y responsable del blog Los futuros del libro. “Aunque nos preceda nueve siglos y sea algo natural en nuestras vidas”. El libro es una tecnología para muchos inmejorable: compacta, portátil, fácil de usar, barata, autónoma. Por eso precisamente ha tardado tanto en iniciar su tránsito hacia lo digital. “Los libros son artefactos increíbles”, reconocía Jeff Bezos, consejero delegado de Amazon, para luego añadir: “Son el último bastión de lo analógico”. Esa semana de noviembre de 2007 el gigante de Internet presentaba el lector electrónico Kindle.
Hasta hace no demasiado, la primera acepción del Diccionario de la Real Academia Española bastaba para describir qué era un libro: “Conjunto de muchas hojas de papel u otro material semejante que, encuadernadas, forman un volumen”. Ahora empieza a haber consenso en torno a otra, propuesta por el veterano periodista, escritor y gurú del futuro Kevin Kelly: “Un único argumento o narrativa de extensión larga, sin importar su forma o si es en papel o electrónico”. /.../
Libros y blogs
En_línea. Leer y escribir en la red. Daniel Cassany. Anagrama. 288 páginas. 19,90 euros (electrónico: 14,99).
Superficiales. ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes?Nicholas Carr. Traducción de Pedro Cifuentes. Taurus. 344 páginas. 19,50 euros (electrónico: 11,99).
Stop what you’re doing and read this! Nicholas Carr. Vintage, 2011.www.nicholasgcarr.com/
Cómo aprendemos a leer. Maryanne Wolf. Traducción de Martín Rodríguez-Courel. Ediciones B. 320 páginas. 5,95 euros.
El viento comenzó a mecer la hierba. Emily Dickinson. Traducción de Enrique Goicolea. Ilustraciones de Kike de la Rubia. Nórdica Libros. 112 páginas. 16,50 euros.
Los futuros del libro. Joaquín Rodríguez. futurosdellibro.com/
Libros y bitios. José Antonio Millán. jamillan.com/
Craig Mod. craigmod.com
Hábitos de lectura y compra de libros en España 2011. Federación de Gremios de Editores de España (FGEE).www.federacioneditores.org/
diumenge, 9 de setembre del 2012
"Llegint amb els peus a terra", un blog sobre l'Impuls de la Lectura. Una proposta bibliogràfica d'enric Queralt, "Llegir, més enllà de les lletres"
Si voleu tenir a l'abast tot d'informació sobre l'Impuls de la Lectura i la comprensió lectora com a clau del procés d'ensenyament/aprenentatge dels nostres alumnes, cal que us remeneu per les diverses propostes d'aquest bloc.
| |||||||||||||||||||||
Etiquetes de comentaris:
Llegir,
Recursos llengua catalana
dissabte, 8 de setembre del 2012
Dedicat a tots els docents que aquesta setmana començaran el curs
Un video en el qual un professor ens explica amb pel·lícules que encara té sentit dedicar-se a l'educació. Recopilació d'escenes inspiradores i emotives, tretes de pel·lícules, en les quals el protagonista és un professor i l'educació és el fil conductor de l'argument.
(Cine para educar: http://blogs.lavozdegalicia.es/nomepidancalma/2012/09/07/cine-para-educar/)
diumenge, 2 de setembre del 2012
Bon inici del curs escolar
dissabte, 1 de setembre del 2012
Solo es el Principio, pel·lícula documental sobre educació
SOLO ES EL PRINCIPIO (CE N'EST QU'UN DÉBUT) és una pel·lícula documental de Pierre Barougier i Jean-Pierre Pozzi, en la mateixa línia de ÉTRE ET AVOIR de Nicolas Philibert, sobre classes de Filosofía per a nens de 3 i 4 anys. Una lliçó d'humanitat, educació, tolerància i sentit comú.
Més informació:
Etiquetes de comentaris:
Compartim recursos,
Educació
diumenge, 12 d’agost del 2012
Propostes didàctiques classificades per competències (Carme Barba)
dimecres, 1 d’agost del 2012
L'educació prohibida
Una pel·lícula sobre l'educació centrada en l'amor, el respecte, la llibertat i l'aprenenatge.
dimarts, 31 de juliol del 2012
De l'oral, audiovisual i digital a la lectura (i l'escriptura) a secundària
Etiquetes de comentaris:
Compartim recursos,
escriure,
Llegir,
TAC,
TIC
divendres, 20 de juliol del 2012
L'Arca de Babel
"L'Alfred i l'Elisabet són dos joves primitius que no saben parlar. Per comunicar-se tenen els saccionaris, uns sacs plens dels objectes que els calen per dir coses. Un dia, durant una tempesta torrencial, les aigües els arrosseguen torrent avall. L'Arca de Babel els salva la vida i els permet navegar per set mars diferents.
En aquesta llarga travessia viuran un munt d'aventures alfabexcitants durant les quals aprendran a expressar el que senten mitjançant les paraules. Finalment es podran dir, amb els ulls espurnejants, una cosa molt especial que fins aleshores no havien estat capaços de dir-se."
L'Arca de Babel, com el títol ja insinua, és un cant a les lletres de l'alfabet, a les paraules, a la comunicació, a l'expressivitat, a l'enginy, al llenguatge i a les llengües totes, vinguin d'on vinguin i les parli qui les parli. I qui millor que en Màrius Serra per recordar-nos que les paraules són, sobretot, vida, expressió i joc.
dijous, 19 de juliol del 2012
Projecte "Te cuento"
Te cuento és un projecte d'educació per a la diversitat i el desenvolupament, impulsat per la Càtedra UNESCO de Polítiques Culturals i Cooperació de la Universitat de Girona i PDA-Films (Pequeños Dibujos Animados), amb el suport de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament.
Te cuento és un recurs educatiu pensat perquè nens,
joves i adults puguin aprofundir en l'educació per a la diversitat cultural i el desenvolupament a través del cine. L'ús del cine i els llenguatges audiovisuals, en general, com a recursos educatius són cada
vegada més acceptats per professors, educadors i alumnes, perquè ens
transmeten coneixements a tots els nivells.
Es tracta d'una proposta innovadora, suggerent i d'alta qualitat artística formada per tres curtmetratges d'animació realitzats per
nens i nenes de tres països, els protagonistes dels quals
expliquen el seu entorn, el seu dia a dia i com es teixeix la seva identitat cultural. Reflexionen sobre els drets humans i la idea de solidaritat i
cooperació. Aquestes tres pel·lícules van acompanyades d'un material
pedagògic que proposa múltiples formes per treballar els valors i la
lectura de la imatge.
Etiquetes de comentaris:
Bones pràctiques,
Compartim recursos,
Diversitat,
Educació,
Interculturalitat,
TIC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






