Síntesi d'idees
«La lectura no és mera reproducció. És comprensió per a aprendre»
La lectura en la història
• Els primers textos són de fa 5.000 anys. Llegir servia per a interpretar uns codis que aportaven informació útil. Només uns quants sabien llegir.
• La Bíblia, primera gran lectura col•lectiva. De caràcter oral. Només uns quants saben llegir-la i interpretar-la, segons un dogma establert. Els qui no saben llegir es creuen el significat que els donen.
• La Reforma i la Contrareforma religiosa. Es posen en dubte el dogma i les interpretacions de la Bíblia oficials.
• La impremta. Amplia el nombre de lectors i obre la porta al fet que cada lector interpreti d'una manera personal el que llegeix.
• Actualment, les noves tecnologies fomenten una nova forma de lectura en què el lector es construeix el seu propi text i no sempre segueix la ruta marcada pels autors. El lector és actiu: a partir d'una informació múltiple i desordenada, tria, analitza i construeix.
Com s'adquireix la competència lectora
• Cal ensenyar a aprendre a estimar la lectura.
• Cal ensenyar a llegir (interpretar el codi).
• Cal ensenyar a utilitzar la lectura per a aprendre.
Es pot parlar de diversos nivells d'alfabetització
• Nivell executiu: descodificació.
• Nivell funcional: ús per a la vida quotidiana.
• Nivell instrumental: per a accedir a la informació i el coneixement.
• Nivell epistèmic: per a tenir una visió crítica; llegir és avaluar, qüestionar o reforçar idees.
La lectura ha de ser present en totes les etapes educatives per a formar ciutadans lectors. No s'aprèn a llegir de cop. Cal aprendre a interpretar textos diversos, de temàtiques i complexitats diferents. La lectura no és mera reproducció, sinó comprensió per a aprendre.
Cal llegir per a aprendre, i aprendre com es llegeix per a aprendre. Cal aprendre estratègies per a arribar a la comprensió lectora.
El nivell de comprensió lectora segons diversos estudis d'avaluació (Consell Superior d'Avaluació de Catalunya, 2011; informe sobre alumnes de 4t espanyols; informe PISA a Catalunya):
• El 22% dels alumnes d'ensenyament primari acaben aquesta etapa sense les competències lectores per a superar l'ESO.
• El 20% dels alumnes de 4t. són al llindar baix de comprensió lectora.
• Només el 4% dels alumnes de quinze anys són al llindar superior de comprensió lectora i saben integrar fonts diverses no coherents. El 14% són al llindar baix.
Conclusió: aquest sistema educatiu aporta una formació lectora de nivell mitjà, amb un percentatge gens negligible de nivell baix.
Anàlisi del nostre sistema
• No hi ha tradició d'ensenyar a llegir textos expositius i ensenyar a saber com s'interpreten.
• La lectura s'orienta a saber què diu el text i no a la reflexió lliure.
• Hi ha una tendència a treballar d'una manera aïllada les diverses competències lingüístiques (llegir, escriure, escoltar, parlar).
• A l'ESO, al batxillerat i a la universitat hi falta un control sobre el que s'ha llegit i sobre els errors de comprensió que hi ha hagut.
Conclusió: aquest sistema fa que els alumnes aprenguin millor el que se'ls ensenya; el que no se'ls ensenya, que passa per la interpretació pròpia mitjançant la lectura, ho aprenen pitjor.
Com es pot millorar la comprensió lectora?
• Aprendre a llegir no ha de ser un objectiu només de dos o tres cursos. Aquest aprenentatge no s'ha de circumscriure a les classes de llengua i al cicle inicial, perquè d'aquesta manera no es motiva que s'aprengui d'una manera autònoma al llarg de tota la vida.
• S'ha de formar el professorat i això no s'ha de fer d'esquena al cos de coneixement que existeix. S'hi han de posar recursos materials i humans.
• Cal proposar objectius realistes per a progressar, i polítiques educatives amb ressò social que tinguin en compte la realitat del centre i del seu entorn.
• Cal fugir de la idea que la dificultat de la lectura és culpa de l'individu. No hi ha cap raó perquè cap infant no aprengui a llegir amb els recursos necessaris (materials i emocionals).
Dades de l'acte
Dimecres 14 de desembre de 2011
Auditori del MACBA (Barcelona)
http://www.debats.cat/cat/2011/sole/index.html
Col·loquialismes que els diccionaris encara no han incorporat, etimologies curioses, sinònims, frases fetes i varietats dialectals, entre altres, són els protagonistes de 
